En la guia del Pràcticum trobem: "El Pràcticum, doncs, és una concreció, un exercici de síntesi de tots els aspectes que s'han anat construint al llarg de la formació i que, en darrera instància, determina l'autoimatge que el col·lectiu professional té de si mateix".
Aquesta frase defineix molt bé el que he sentit al realitzar aquesta segona PAC. Per una banda he tingut la sensació de síntesi. Quan un ha d'escriure en un blog en blanc pensa que no sabrà com omplir-lo. Jo la veritat és que no he tingut dificultat per trobar temes i si no he fet més publicacions ha estat per manca de temps.
Per una banda les pràctiques a la UOC que m'han proporcionat moltíssima informació i formació. El món dels discapacitats a la Universitat era desconegut per a mi i en poc temps he descobert moltes coses. Quines eines fan falta? Quins circuits són els millors per solucionar problemes? Com abordar la confidencialitat? I com aquestes moltes més que he hagut de sintetitzat. El meu entorn també m'han donat idees pel blog: el ministre Wert, el Singulars parlant del projecte PISA, etc. He procurat sintetitzar subratllant el que m'ha cridat més l'atenció.
I això de l'autoimatge? La veritat és que després de navegar, de fixar-me en el meu entorn i sobretot durant les pràctiques penso que la figura del psicopedagog no està del tot reconeguda. Trobem psicòlegs, pedagogs però pocs psicopedagogs. Crec que la professió ha de reflexionar i molt. Els diferents professionals podem ocupar llocs similars encara que el nostre enfoc serà segurament diferent? Hem de lluitar per a llocs exclusius? Vull pensar que trobarem el bon camí.
Intervenció psicopedagògica de caràcter mediat , social i col·laborativo constructiu. Una de les coses que he pogut comprovar realitzant aquesta PAC i mitjançant la meva pràctica és que la mediació psicopedagògica és un procés de col·laboració entre professionals de l'educació per a l'elaboració i selecció dels ajuts educatius necessaris i adequats per a aconseguir els objectius educatius. El psicopedagog no actua sol en aquesta tasca sinó conjuntament amb altres professionals, els docents i els que pertanyen a altres serveis, creant zones de col·laboració conjunta de desenvolupament i prestació d'ajuts ajustats a les necessitats educatives. He vist que els professionals no treballen sols, el treball en equip és el que permet obtenir resultats.
La intervenció psicopedagògica es formalitza en una institució concreta i en el meu cas us he presentat la UOC. He intentat contextualitzar les meves pràctiques parlant de la universitat, la discapacitat i evidenment de la UOC. Us he mostrat que amb l'objectiu de respondre a les discapacitats dels estudiants i d'ajustar la intervenció psicopedagògica dirigida a les seves necessitats particulars, les universitats han començat a desenvolupar una sèries de modificacions o ajustos en l'oferta educativa comú que podem anomenar adaptacions. Els professionals de la UOC degut a les característiques d'aquesta universitat en general, tenen una actitut positiva davant la discapacitat. Poden sentir-se insegurs a l'inici però si se'ls proporciona informació sobre l'estudiant i se l'orienta en possibles adaptacions, la seva actitut és més integradora i la seva resposta és la d'afavorir la inclusió i normalització de l'estudiant.
Els recursos i adaptacions que ofereixen les universitats als estudiants amb discapacitat va en augment i no justifica en cap moment que els alumnes no puguin disposar dels materials, els recursos i les oportunitats de les que gaudeixen els seus companys. L'aprenentatge depèn, en gran part, de la interacció que es dóna entre les condicions d'escolarització i de les característiques individuals de l'alumnat i això les universitats ho han de tenir en compte.
El psicopedagog és una figura clau en l'atenció a la diversitat i després d'elaborar un bon pla d'atenció podria ser la figura que donés continuïtat a les diferents adaptacions impulsades per donar respostes adequades a les necessitats de tots els alumnes.
diumenge, 16 de desembre del 2012
Tecnologia educativa
Durant les meves pràctiques he realitzat una visita a la seu que té la UOC al Tibidabo. He conegut els equips que s'encarreguen de la tecnologia educativa. Són 3 grups multidisciplinars:
Tecnologia base: Controlen la qualitat de les eines que s'utilitzen a la UOC, és un treball força invisible. Hi trobem psicòlegs que fan projectes que tenen a veure amb l'experiència i les necessitats de l'usuari.
Serveis per l'aprenentatge: Treballen amb els docents per millorar les eines utilitzades a les aules.
Manteniment i millora del campus virtual: Noves aplicacions per mòbils. Promoció d'eines per generar comunitat com pot ser twitter o fòrums.Es pretén innovar i millorar el portal.
Concretament vaig parlar amb dos membres d'aquest tercer grup un psicòleg i un informàtic amb discapacitat visual (aquest fet em va permetre conèixer quines eines pot utilitzar un discapacitat visual durant el seu aprenentatge o en el seu lloc de treball) i expert amb accessibilitat.
Eines per discapacitat visual: Existeixen diferents en el mercat. Jo vaig conèixer el tauler Braille (en aquest cas s'utilitza per llegir la pantalla de l'ordinador quan és necessari), scanner (a l'escanejar un text hi ha la possibilitat de llegir-lo a través del jaws) , programa jaws (és un lector de pantalla que reprodueix en veu sintetitzada), "forn fuser" ( És un aparell específic per a la producció de relleus en paper especial microcàpsula. El jaws no llegeix fòrmules matemàtiques i aquesta seria una sol·lució, fer-ho amb relleu).
Accessibilitat: A la UOC es segueixen les pautes de W3C. És una organització mundial (World Wilde Web Consortium) que va nèixer el 1994 i que estableix els estàndars de la programació web. Neix per desenvolupar protocols comuns i així promoure l'evolució i garantitzen la seva polaritat. Engloba prop de 400 organitzacions de tot el món. Reuneix a venedors de productes, prooveedors de continguts. laboratoris d'investigació, organismes d'estandarització i governs.
Dins d'aquesta organització trobem la WAI (Web Accessibility Initiative) que ens dona pautes i tècniques d'accessibilitat al contingut de la web. Seguint aquestes a part d'afavorir als usuaris amb discapacitat, fan la web més usable per a tots els usuaris. Exemples de pautes per millorar l'accessibilitat són: Una bona organització de les pàgines utilitzant capçaleres, llistes i amb una estructura consistent, descriure a la pàgina les figures, afegir descripcions dels videos, etc.
Per la UOC és molt important utilitzar aquestes pautes perquè realitzen un disseny centrat en l'usuari. Cal tenir en compte qui utilitzarà el campus. per aquest motiu durant les diferents etapes del disseny es parla amb l'usuari i es té en compte el seu feedback. Més tard es realitzarà el test d'usabilitat amb el prototip. Amb això es volen assegurar que l'eina és útil i fàcil d'utilitzar pels usuaris finals.
Un exemple d'accessibilitat de la UOC és que els materials (sobretot els nous) es presenten en diferents formats: pdf, audio, video, Daisy. S'està també formant als docents perquè facin documents accessibles.
W3C
Tecnologia base: Controlen la qualitat de les eines que s'utilitzen a la UOC, és un treball força invisible. Hi trobem psicòlegs que fan projectes que tenen a veure amb l'experiència i les necessitats de l'usuari.
Serveis per l'aprenentatge: Treballen amb els docents per millorar les eines utilitzades a les aules.
Manteniment i millora del campus virtual: Noves aplicacions per mòbils. Promoció d'eines per generar comunitat com pot ser twitter o fòrums.Es pretén innovar i millorar el portal.
Concretament vaig parlar amb dos membres d'aquest tercer grup un psicòleg i un informàtic amb discapacitat visual (aquest fet em va permetre conèixer quines eines pot utilitzar un discapacitat visual durant el seu aprenentatge o en el seu lloc de treball) i expert amb accessibilitat.
Eines per discapacitat visual: Existeixen diferents en el mercat. Jo vaig conèixer el tauler Braille (en aquest cas s'utilitza per llegir la pantalla de l'ordinador quan és necessari), scanner (a l'escanejar un text hi ha la possibilitat de llegir-lo a través del jaws) , programa jaws (és un lector de pantalla que reprodueix en veu sintetitzada), "forn fuser" ( És un aparell específic per a la producció de relleus en paper especial microcàpsula. El jaws no llegeix fòrmules matemàtiques i aquesta seria una sol·lució, fer-ho amb relleu).
Accessibilitat: A la UOC es segueixen les pautes de W3C. És una organització mundial (World Wilde Web Consortium) que va nèixer el 1994 i que estableix els estàndars de la programació web. Neix per desenvolupar protocols comuns i així promoure l'evolució i garantitzen la seva polaritat. Engloba prop de 400 organitzacions de tot el món. Reuneix a venedors de productes, prooveedors de continguts. laboratoris d'investigació, organismes d'estandarització i governs.
Dins d'aquesta organització trobem la WAI (Web Accessibility Initiative) que ens dona pautes i tècniques d'accessibilitat al contingut de la web. Seguint aquestes a part d'afavorir als usuaris amb discapacitat, fan la web més usable per a tots els usuaris. Exemples de pautes per millorar l'accessibilitat són: Una bona organització de les pàgines utilitzant capçaleres, llistes i amb una estructura consistent, descriure a la pàgina les figures, afegir descripcions dels videos, etc.
Per la UOC és molt important utilitzar aquestes pautes perquè realitzen un disseny centrat en l'usuari. Cal tenir en compte qui utilitzarà el campus. per aquest motiu durant les diferents etapes del disseny es parla amb l'usuari i es té en compte el seu feedback. Més tard es realitzarà el test d'usabilitat amb el prototip. Amb això es volen assegurar que l'eina és útil i fàcil d'utilitzar pels usuaris finals.
Un exemple d'accessibilitat de la UOC és que els materials (sobretot els nous) es presenten en diferents formats: pdf, audio, video, Daisy. S'està també formant als docents perquè facin documents accessibles.
W3C
dilluns, 10 de desembre del 2012
L'educació a Singulars
Vàreu veure el programa de Singulars on sortia el Xavier Melgarejo? Va ser molt enriquidor, us el recomano.Ell és un psicòleg i doctor en pedagogia que s'ha interessat per l'educació a Finlàndia ja que els estudiants obtenen bons resultats per exemple a PISA.
Per cert, si em deixeu fer un incís, durant el programa també van parlar de les declaracions del ministre Wert ja que eren molt recents. El sr. Melgarejo es pregunta, com pot parlar d'un ensenyament de qualitat quan no accepta el bilingüisme? En la diversitat trobem la riquesa. Per sort la manifestació d'avui a la plaça Sant Jaume a favor de l'escola en Català ha estat un èxit.
Seguim amb Finlàndia. Una de les claus és invertir en educació fet que sembla no ha estat prioritari per Espanya. Invertir en educació és invertir en futur. L'educació a Finlàndia és una prioritat nacional. El model educatiu està acceptat per tots els partits desde l'esquerra a la dreta. El 80% del país està d'acord amb aquest model. El nostre ha variat tantes vegades que corre el perill de trencar-se.
Un altre dels punts claus és que per nosaltres el sistema educatiu és igual a l'escolar que és el responsable d'educar als nens en tots els aspectes. A Finlàndia en canvi, tenen tanta importància el sistema escolar com el social i familiar. Tenen molt clar que la família és la primera responsable de l'educació dels fills. Per poder aconseguir això hi ha una gran protecció de l'estat envers les mares. Per ells és fonamental fer compatible la vida familiar amb la laboral. Ja des del naixement diferents professionals van al domicili per veure que el nadó està ben cuidat. Respecte al subsistema sociocultural hi ha una gran xarxa de biblioteques per tot el país i les pel·lícules estàn totes subtitulades. Hi ha un important suport estatal a la cultura i l'esport.
I finalment el subsistema escolar. L'escolaritat obligatòria va dels 7 als 16 anys i normalment els nens no aprenen a llegir abans ja que no és necessari. L'escola és totalment gratuita, majoritàriament pública i d'alta qualitat. El professorat és molt competent en tots els nivells (es una professió molt ben considerada pel que els millors estudiants volen accedir a aquesta). Els valors que segueixen són la disciplina, feina i esforç. Important l'igualtat d'oportunitats. La ràtio és d'un docent per 15 alumnes.
Hi ha serveis d'orientació psicopedagògica als centres. Respecte als alumnes amb alguna dificultat els detecten el més aviat possible i es realitza un seguiment més intensiu.
Una altra diferència és que aquí l'educació està molt guiada per l'estat mentre que a Finlàndia existeix una descentralització important. Les decisions es prenen a nivell de centre i municipi. Els municipis poden triar els directors i aquests als docents.
Malgrat retallades i declaracions de ministres sembla que si ens organitzem i sabem que hem de fer podrem millorar la qualitat de l'ensenyament.
SINGULARS
Per cert, si em deixeu fer un incís, durant el programa també van parlar de les declaracions del ministre Wert ja que eren molt recents. El sr. Melgarejo es pregunta, com pot parlar d'un ensenyament de qualitat quan no accepta el bilingüisme? En la diversitat trobem la riquesa. Per sort la manifestació d'avui a la plaça Sant Jaume a favor de l'escola en Català ha estat un èxit.
Seguim amb Finlàndia. Una de les claus és invertir en educació fet que sembla no ha estat prioritari per Espanya. Invertir en educació és invertir en futur. L'educació a Finlàndia és una prioritat nacional. El model educatiu està acceptat per tots els partits desde l'esquerra a la dreta. El 80% del país està d'acord amb aquest model. El nostre ha variat tantes vegades que corre el perill de trencar-se.
Un altre dels punts claus és que per nosaltres el sistema educatiu és igual a l'escolar que és el responsable d'educar als nens en tots els aspectes. A Finlàndia en canvi, tenen tanta importància el sistema escolar com el social i familiar. Tenen molt clar que la família és la primera responsable de l'educació dels fills. Per poder aconseguir això hi ha una gran protecció de l'estat envers les mares. Per ells és fonamental fer compatible la vida familiar amb la laboral. Ja des del naixement diferents professionals van al domicili per veure que el nadó està ben cuidat. Respecte al subsistema sociocultural hi ha una gran xarxa de biblioteques per tot el país i les pel·lícules estàn totes subtitulades. Hi ha un important suport estatal a la cultura i l'esport.
I finalment el subsistema escolar. L'escolaritat obligatòria va dels 7 als 16 anys i normalment els nens no aprenen a llegir abans ja que no és necessari. L'escola és totalment gratuita, majoritàriament pública i d'alta qualitat. El professorat és molt competent en tots els nivells (es una professió molt ben considerada pel que els millors estudiants volen accedir a aquesta). Els valors que segueixen són la disciplina, feina i esforç. Important l'igualtat d'oportunitats. La ràtio és d'un docent per 15 alumnes.
Hi ha serveis d'orientació psicopedagògica als centres. Respecte als alumnes amb alguna dificultat els detecten el més aviat possible i es realitza un seguiment més intensiu.
Una altra diferència és que aquí l'educació està molt guiada per l'estat mentre que a Finlàndia existeix una descentralització important. Les decisions es prenen a nivell de centre i municipi. Els municipis poden triar els directors i aquests als docents.
Malgrat retallades i declaracions de ministres sembla que si ens organitzem i sabem que hem de fer podrem millorar la qualitat de l'ensenyament.
SINGULARS
dimarts, 4 de desembre del 2012
Serveis de la UOC per als discapacitats
Seguint amb la seva voluntat de donar resposta a les necessitats dels estudiants amb discapacitat, en el portal de la UOC s'ha publicat el recull dels serveis que es donen a aquest col·lectiu. Ho podreu trobar a Serveis dins l'apartat de diversitat funcional.
- Importància d'enviar l'acreditació de discapacitat per poder accedir als descomptes en la matrícula. Durant el meu pràcticum he pogut comprovar que degut a l'estigmatització hi ha alumnes que no donen a conèixer la seva discapacitat.
- Adaptació dels actes presencials el més important dels quals són les proves finals. Hi ha un formulari específic per demanar les possibles adaptacions. Les que es porten a terme més habitualment a la UOC són: més temps (ex: alumnes amb dificultats motrius), sala especial (ex: alumnes amb agorafòbia), enunciats amb Braille,etc. Quan la discapacitat motriu és molt important sempre que els estudiants hagin seguit l'avaluació continuada es pot valorar que s'examinin en el seu domicili encara que són casos molt excepcionals.
- Adaptacions dels materials i formats: Els materials de les assignatures es creen en diferents formats (paper, PDF, HTML, karaoke, llibre parlat, Daisy, etc). Depèn del tipus de discapacitat serà més útil un format o un altre. La UOC ha rebut diversos premis en l'adaptació dels materials. També remarcar que l'adaptació dels materials pels alumnes amb discapacitats fa que també millori l'accessibilitat per la resta d'alumnes els quals han trobat utilitat en alguns dels formats com el llibre parlat. Tot el material nou surt en diversos formats. Els materials antics però no estan tots adaptats pel que els alumnes amb discapacitat han de comunicar al tutor els materials pendents d'adaptar. L'ONCE té un servei per als seus afiliats mitjançant el qual transcriu qualsevol material a Braille.
- Adaptacions curriculars significatives: trobem el Comitè d'Adaptació Curricular que és l'encarregat de realitzar-les.
- Sol·licitud de material de suport a l'estudi: Existeix un conveni amb la Fundació Universia que permet que els discapacitats accedeixin al seu Banc de Productes de Suport. Es proporciona un servei de préstec gratuït de productes tecnològics.
- Serveis d'orientació laboral mitjançant un conveni amb la Fundació Prevent.
divendres, 30 de novembre del 2012
Confidencialitat i secret professional
En la nostra pràctica psicopedagògica se’ns plantegen multitud de situacions en que podem vulnerar el dret dels nostres usuaris a la confidencialitat de la informació sobre la seva persona i les seves dades. On són els límits del seu dret? Quina ha de ser la nostra actitud davant de preguntes dels familiars o docents per exemple? Durant el meu pràcticum he tractat aquest tema al parlar de les dades respecte a les discapacitats dels alumnes. Es va fer una reunió per decidir quin havia de ser el tractament. En aquesta hi era present una persona del gabinet jurídic i una responsable de seguretat. No és un tema fàcil ja que cal anar amb molta cura.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
dilluns, 19 de novembre del 2012
Psicopedagogia i TIC: Videojocs
Fa uns dies vaig fer una publicació al bloc sobre les TIC. El meu estat d'ànim era molt bo perquè acabava d'aprendre moltes coses sobre el bloc. Com posar enllaços, com canviar el disseny, com posar els blocs dels meus companys.
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
MÉS DISLÈXIA
La dislèxia malgrat no ser gaire visible, també està present a la universitat i per aquest motiu he seguit investigant. No tot és negatiu: pèrdua del punt del text que es llegeix, correspondència lletra-so insegura i inestable, etc.
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
- Flexibilitat i habilitat en la resolució de problemes.
- Creativitat i imaginació.
- Capacitat per copser solucions de manera ràpida i intuïtiva.
- Facilitat per visualitzar i manipular conceptes científics i sofisticats.
- Bona consciència espacial.
- Considerable bon sentit visual en tasques no basades en el llenguatge escrit o llegit.
- Bona comprensió de missatges orals.
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
dijous, 15 de novembre del 2012
TDAH i Dislèxia
En el taller d'Unidiscat es va parlar dels alumnes amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i Dislèxia. Aquests alumnes també els podem considerar discapacitats i en ocasions precisaran adaptacions.
El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic, d'aparició en la infància, que persisteix en l'adolescència i l'edat adulta. Trobem un 80% en l'adolescència i entre el 50 i 60% a l'edat adulta. Els símptomes centrals són desatenció, hiperactivitat i impulsivitat. La hiperactivitat (i la impulsivitat) disminueixen amb l'edat mentre que els problemes d'atenció es mantenen.
La Dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que és biològic, que interfereix amb l'adquisició de l'alfabetització escrita (lectura, escriptura). Es caracteritza per una pobra capacitat per decodificar i deletrejar i per un dèficit en la consciència o manipulació fonològica.
Repercussions del TDAH i TA en la vida acadèmica:
http://www.fundacionadana.org/
http://www.tdah-catalunya.org/
El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic, d'aparició en la infància, que persisteix en l'adolescència i l'edat adulta. Trobem un 80% en l'adolescència i entre el 50 i 60% a l'edat adulta. Els símptomes centrals són desatenció, hiperactivitat i impulsivitat. La hiperactivitat (i la impulsivitat) disminueixen amb l'edat mentre que els problemes d'atenció es mantenen.
La Dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que és biològic, que interfereix amb l'adquisició de l'alfabetització escrita (lectura, escriptura). Es caracteritza per una pobra capacitat per decodificar i deletrejar i per un dèficit en la consciència o manipulació fonològica.
Repercussions del TDAH i TA en la vida acadèmica:
- Tècniques d'estudi poc adequades: presa d'apunts, resums i esquemes, preparació d'exàmens.
- Problemes per organitzar el temps, les activitats i els períodes d'estudi.
- Problemes en la interacció social.
- Dèficits en àrees específiques: lectura mecànica i comprensió, expressió escrita, càlcul mental, operacions aritmètiques, etc.
- A més, poden presentar dèficits propis del TDAH (desatenció, dificultats per inhibir i controlar els impulsos, escasses habilitats de planificació i dèficits en la memòria de treball)
- Modificar la quantitat de treball.
- Modificar les condicions: Més temps per a realitzar exàmens, ús de dispositius o materials (ordinador, materials, esquemes, etc.)
- Modificació del lloc de treball.
- Peer tutoring o tutoria entre iguals: Els companys poden proporcionar una ajuda important en l'aprenentatge com a mediadors.
- Aprenentatge cooperatiu.
- Tutor personal (instrucció en tècniques de treball i d'estudi, gestió del temps, solució de problemes)
http://www.fundacionadana.org/
http://www.tdah-catalunya.org/
divendres, 9 de novembre del 2012
Normativa universitària en l'atenció als estudiants amb discapacitat
Aquesta primera ponència la va realitzar Toni Vilà que és doctor en Pedagogia Social (Ho podria haver fet un psicopedagog?). Va fer un repàs de la normativa vigent relacionada amb l'atenció dels discapacitats en l'àmbit universitari.
Ens va parlar del Marc Conceptual i Legal començant per la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 fins l'Estatut de l'estudiant universitari (2010) o el Reial Decret-Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu (2012).
El Real Decret 1742/2003 diu que: "l'accés dels estudiants amb discapacitat als estudis universitaris de caràcter oficial es basarà en els principis d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i compensació de desavantatges."..... "les universitats reservaran un 3% de les places disponibles per estudiants que tinguin reconegut un grau de minusvalia igual o superior al 33%"
En la llei Orgànica 10/2012 de Qualitat de l'Educació trobem: "El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per a que els alumnes amb necessitats educatives especials,..., puguin assolir els objectius establerts amb caràcter general per tots els alumnes."
Per acabar anomenaré algun dels drets que figuren a l'Estatut dels estudiants:
Bibliografia: PONÈNCIA D'EN TONI VILÀ
Ens va parlar del Marc Conceptual i Legal començant per la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 fins l'Estatut de l'estudiant universitari (2010) o el Reial Decret-Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu (2012).
El Real Decret 1742/2003 diu que: "l'accés dels estudiants amb discapacitat als estudis universitaris de caràcter oficial es basarà en els principis d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i compensació de desavantatges."..... "les universitats reservaran un 3% de les places disponibles per estudiants que tinguin reconegut un grau de minusvalia igual o superior al 33%"
En la llei Orgànica 10/2012 de Qualitat de l'Educació trobem: "El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per a que els alumnes amb necessitats educatives especials,..., puguin assolir els objectius establerts amb caràcter general per tots els alumnes."
Per acabar anomenaré algun dels drets que figuren a l'Estatut dels estudiants:
- La universitat ha de promoure programes d'informació i orientació als futurs estudiants.
- EFECTIVITAT: Establir els recursos i adaptacions necessaris per tal que els estudiants amb discapacitat puguin exercir-los en igualtat de condicions que la resta d'estudiants, sense que suposi una disminució del nivell acadèmic exigit.
- Es promourà l'establiment de programes de tutoria permanent per què els estudiants amb discapacitat puguin disposar d'un professor tutor durant tots els estudis.
- Les proves d'avaluació han d'adaptar-se a les necessitats dels estudiants amb discapacitat.
Bibliografia: PONÈNCIA D'EN TONI VILÀ
UNIDISCAT
Gràcies al Pràcticum he conegut aquest organisme. L'Unidiscat és Universitat i Discapacitat a Catalunya i va ser creat l'any 2006. Pertany al Departament d'Economia i Coneixement i hi estan representades totes les Universitats Catalanes (és un projecte del Consell Interuniversitari de Catalunya). El seu objectiu és impulsar polítiques actives per garantir la igualtat d'oportunitats de l'estudiant amb discapacitat, tant pel que fa a l'accés i la inclusió a les universitats com a la realització dels estudis universitaris. Un segon objectiu és establir unes normes i unes pautes generals mínimes, comunes a totes les universitats de Catalunya, sobre els criteris per dur a terme les adaptacions curriculars, les propostes docents i les d'avaluació per a tots els casos en que sigui necessari.
Les seves activitats són: analitzar la situació actual i les necessitats de l'estudiant amb discapacitat, fer un estudi del marc legal i jurídic i analitzar i acordar els requisits per a les adaptacions curriculars entre d'altres.
Les universitats han portat a terme una gran quantitat d'esforços en forma de programes d'accessibilitat i han apostat decididament per orientar els seus serveis a resoldre amb la major eficàcia possible les necessitats especials dels estudiants que cada any hi acudeixen amb la legítima aspiració de formar-se acadèmicament i professionalment.
L'any 2007, es va editar, la "Guia d'atenció dels estudiants amb discapacitat a la universitat" que ha estat un document cabdal per a la coordinació universitària en aquest àmbit d'actuació.
El meu contacte amb Unidiscat ha estat per la participació en un taller: "TRASTORNS CONDUCTUALS I D'APRENENTATGE EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS". Durant aquest hi van haver 3 ponències: "Normativa aplicable a les universitats i el professorat en matèria d'atenció als estudiants amb discapacitat", "Criteris diagnòstics dels trastorns de l'Espectre Autista" i finalment "Criteris diagnòstics del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i Dislèxia.
Bibliografia: UNIDISCAT
Les seves activitats són: analitzar la situació actual i les necessitats de l'estudiant amb discapacitat, fer un estudi del marc legal i jurídic i analitzar i acordar els requisits per a les adaptacions curriculars entre d'altres.
Les universitats han portat a terme una gran quantitat d'esforços en forma de programes d'accessibilitat i han apostat decididament per orientar els seus serveis a resoldre amb la major eficàcia possible les necessitats especials dels estudiants que cada any hi acudeixen amb la legítima aspiració de formar-se acadèmicament i professionalment.
L'any 2007, es va editar, la "Guia d'atenció dels estudiants amb discapacitat a la universitat" que ha estat un document cabdal per a la coordinació universitària en aquest àmbit d'actuació.
El meu contacte amb Unidiscat ha estat per la participació en un taller: "TRASTORNS CONDUCTUALS I D'APRENENTATGE EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS". Durant aquest hi van haver 3 ponències: "Normativa aplicable a les universitats i el professorat en matèria d'atenció als estudiants amb discapacitat", "Criteris diagnòstics dels trastorns de l'Espectre Autista" i finalment "Criteris diagnòstics del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i Dislèxia.
Bibliografia: UNIDISCAT
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Programa d'Accessibilitat
La presència del Programa d'Accessibilitat dins la UOC crec que ha
estat justificada després de la contextualització que ja he fet en el
bloc.
Cal saber que la UOC és la Universitat Catalana amb un percentatge més elevat d'estudiants amb discapacitat respecte els quals sempre ha tingut una sensibilitat especial. La UOC vol garantir que aquest tipus de població pugui seguir els seus estudis sense cap entrebanc i amb les mateixes oportunitats que qualsevol altre estudiant.
Les adaptacións a les proves d'avaluació es realitzen des de que es va inaugurar la Universitat, el 1995. La creació del Programa d'Accessibilitat va ser el 2009.
Les activitats que es porten a terme són: adaptació de materials, de proves finals d'avaluació, curriculars, recolzament mitjançant els tutors i convenis amb altres institucions ( ONCE, etc.).
Per tal de fer avançar el seu compromís amb la garantia de l'accessibilitat, la UOC ha creat la Comissió Estratègica d'Accessibilitat, formada per vicerectors entre d'altres. La funció d'aquesta Comissió és marcar les directrius i principis de totes les actuacions realitzades a la Universitat en matèria d'accessibilitat, mitjançant l'aprovació i el foment d'aquesta Política d'Atenció a la Diversitat Funcional. Treballarà en l'anàlisi de les necessitats d'aquells estudiants amb problemes d'accessibilitat amb l'objectiu de facilitar al màxim el seu aprenentatge en la universitat.
La posada en marxa de les pautes marcades per la Comissió es vehicularà a través del Programa d'Accessibilitat. Aquest programa coordina als referents d'accessibilitat i al Comitè per a l'Adaptació Curricular. La institució té com a objectiu reforçar en l'estructura organitzativa i a nivell de recursos el Programa d'Accessibilitat per tal que pugui assumir les funcions aprovades per Consell de Govern.
El grup de Referents d'Accessibilitat és l'encarregat de coordinar les tasques dels diferents equips i intercanviar informació, i cada referent hi actua com a interlocutor de la seva àrea de gestió o estudi. Està format per representants dels equips de gestió i del professorat.
El Comitè d'Adaptació Curricular té com a funció resoldre de manera individualitzada les adaptacions curriculars significatives en els casos d'aquells estudiants en què es valori necessari.
El que he fet durant les primeres sessions del meu Pràcticum ha estat llegir molta documentació i parlar amb persones referents per entendre com està organitzada l'atenció al discapacitat dins la UOC. També m'he documentat respecte com ho fan en altres universitats per poder tenir una visió més global.
Malgrat en aquest programa de la UOC no hi ha la figura del psicopedagog penso que, tenint en compte el nostre perfil professional, podríem aportar moltes coses.
Cal saber que la UOC és la Universitat Catalana amb un percentatge més elevat d'estudiants amb discapacitat respecte els quals sempre ha tingut una sensibilitat especial. La UOC vol garantir que aquest tipus de població pugui seguir els seus estudis sense cap entrebanc i amb les mateixes oportunitats que qualsevol altre estudiant.
Les adaptacións a les proves d'avaluació es realitzen des de que es va inaugurar la Universitat, el 1995. La creació del Programa d'Accessibilitat va ser el 2009.
Les activitats que es porten a terme són: adaptació de materials, de proves finals d'avaluació, curriculars, recolzament mitjançant els tutors i convenis amb altres institucions ( ONCE, etc.).
Per tal de fer avançar el seu compromís amb la garantia de l'accessibilitat, la UOC ha creat la Comissió Estratègica d'Accessibilitat, formada per vicerectors entre d'altres. La funció d'aquesta Comissió és marcar les directrius i principis de totes les actuacions realitzades a la Universitat en matèria d'accessibilitat, mitjançant l'aprovació i el foment d'aquesta Política d'Atenció a la Diversitat Funcional. Treballarà en l'anàlisi de les necessitats d'aquells estudiants amb problemes d'accessibilitat amb l'objectiu de facilitar al màxim el seu aprenentatge en la universitat.
La posada en marxa de les pautes marcades per la Comissió es vehicularà a través del Programa d'Accessibilitat. Aquest programa coordina als referents d'accessibilitat i al Comitè per a l'Adaptació Curricular. La institució té com a objectiu reforçar en l'estructura organitzativa i a nivell de recursos el Programa d'Accessibilitat per tal que pugui assumir les funcions aprovades per Consell de Govern.
El grup de Referents d'Accessibilitat és l'encarregat de coordinar les tasques dels diferents equips i intercanviar informació, i cada referent hi actua com a interlocutor de la seva àrea de gestió o estudi. Està format per representants dels equips de gestió i del professorat.
El Comitè d'Adaptació Curricular té com a funció resoldre de manera individualitzada les adaptacions curriculars significatives en els casos d'aquells estudiants en què es valori necessari.
El que he fet durant les primeres sessions del meu Pràcticum ha estat llegir molta documentació i parlar amb persones referents per entendre com està organitzada l'atenció al discapacitat dins la UOC. També m'he documentat respecte com ho fan en altres universitats per poder tenir una visió més global.
Malgrat en aquest programa de la UOC no hi ha la figura del psicopedagog penso que, tenint en compte el nostre perfil professional, podríem aportar moltes coses.
dijous, 25 d’octubre del 2012
Contextualitzem la discapacitat
Qualsevol estudiant que presenta una necessitat especial, ja té una dificultat afegida i si a més, no se li respecten els seus drets dins l'ensenyament universitari, no poden aplicar tot els seus coneixements i habilitats influint tot això en els seus resultats acadèmics.
La Llei 51/2003, del 2 de desembre, d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i acceptació universal de les persones amb discapacitat desenvolupa els següents conceptes:
- Vida independent: " Situació en la que la persona amb discapacitat exerceix el poder de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al lliure desenvolupament de la seva personalitat. Com a persones que tenen especials dificultats per a satisfer necessitats normals, més que persones especials amb necessitats diferents."
- Normalització: " És el principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han de poder portar una vida normal, accedint als mateixos llocs, ambients, bens i serveis que estàn a disposició de qualsevol persona."
- Igualtat d'oportunitats: "És l'absència de discriminació, directa o indirecta, així com l'adopció de mesures orientatives a evitar o compensar les desavantatges d'una persona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.·
- Mesures d'acció positiva: "Són aquests recolzaments de caràcter específic destinats a preveure o compensar les desavantatges o especials dificultats que tenen les persones amb discapacitat en la incorporació i participació plena en els àmbits de la vida política, econòmica i social, atenent als diferents tipus i graus de discapacitat."
Per tant, tot treballador de la UOC, tan docent com no docent ha d'aplicar una educació inclusiva amb la finalitat d'atendre els requeriments educatius dels estudiants des d'un sistema educatiu que respecta la individualitat i que resol els problemes des d'una cultura de col·laboració. Es centra en com recolzar les qualitats i detectar les necessitats de cada u. Important trobar acceptació de les diferències i la resposta a les necessitats individuals.
La Llei 51/2003, del 2 de desembre, d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i acceptació universal de les persones amb discapacitat desenvolupa els següents conceptes:
- Vida independent: " Situació en la que la persona amb discapacitat exerceix el poder de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al lliure desenvolupament de la seva personalitat. Com a persones que tenen especials dificultats per a satisfer necessitats normals, més que persones especials amb necessitats diferents."
- Normalització: " És el principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han de poder portar una vida normal, accedint als mateixos llocs, ambients, bens i serveis que estàn a disposició de qualsevol persona."
- Igualtat d'oportunitats: "És l'absència de discriminació, directa o indirecta, així com l'adopció de mesures orientatives a evitar o compensar les desavantatges d'una persona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.·
- Mesures d'acció positiva: "Són aquests recolzaments de caràcter específic destinats a preveure o compensar les desavantatges o especials dificultats que tenen les persones amb discapacitat en la incorporació i participació plena en els àmbits de la vida política, econòmica i social, atenent als diferents tipus i graus de discapacitat."
Per tant, tot treballador de la UOC, tan docent com no docent ha d'aplicar una educació inclusiva amb la finalitat d'atendre els requeriments educatius dels estudiants des d'un sistema educatiu que respecta la individualitat i que resol els problemes des d'una cultura de col·laboració. Es centra en com recolzar les qualitats i detectar les necessitats de cada u. Important trobar acceptació de les diferències i la resposta a les necessitats individuals.
dimecres, 24 d’octubre del 2012
Context Universitari
La universitat es troba amb una societat canviant que li exigeix nous reptes. Una de les demandes és que sigui accessible a tots els grups socials i actuï com a principal motor de culturalització d'un pais. Hi ha una agenda de problemes que la universitat té plantejats en aquests moments. Necessitat d'un tractament més personalitzat dels alumnes per a afavorir la qualitat del seu aprenentatge i la inserció òptima en el món laboral. Això implica una revisió a fons de la funció tutorial a la universitat.
- Interès per afavorir el desenvolupament d'un conjunt de competències essencials o troncals entre els estudiants que intentin de garantir-ne l'adaptabilitat personal i professional.
- Aquest conjunt de reptes que impliquen l'anàlisi i l'optimització de processos d'ensenyament i aprenentatge requereixen la contribució de professionals de l'orientació i l'assessorament psicopedagògic, ja és comú als nivells educatius no universitaris, però encara resulta incipient en entorns universitaris.
- L'assessor desenvoluparia dos tipus de funcions en l'àmbit universitari. Una primera dimensió és focalitzar l'atenció i l'intent de canvi sobre el subjecte individual (un gestor, estudiant o professor) o sobre la institució en conjunt ( divisió, escola universitària, departament, unitat departamental) en un intent per a optimitzar-ne el funcionament organitzatiu, corporatiu i/o instruccional. La segona dimensió de referència es podria centrar prioritàriament a mirar de resoldre els problemes personals (relacions, afectes, emocions, etc.) que plantegen les persones involucrades en una situació o, en canvi, donar preferència als problemes de tipus curricular i professional (plans i programes, mètodes d'ensenyament i avaluació, etc.).
- A partir de totes dues dimensions, podem situar les diferents maneres d'entendre i exercitar el rol assessor. En aquest sentit, apareixeria un perfil de conseller universitari (counselor) l'enfocament professional del qual estaria molt a prop de l'orientació clinicoassistencial. Un segon perfil ocuparia el quadrant personal-institucional Quan el suport ofert per l'assessor s'adreça a definir l'itinerari acadèmic de l'estudiant i a mirar d'ajudar-lo a superar les dificultats derivades de l'assimilació de continguts curriculars. ens referim amb propietat a l'orientador acadèmic.Finalment, més recentment, en alguns campus s'imposa la figura d'un agent de canvi institucional preocupat per mobilitzar els diferents col·lectius que tenen a les seves mans la gestió curricular, i afavorir la introducció de plans, projectes i programes d'innovació educativa de diferent naturalesa amb el propòsit últim de crear “institucions que aprenguin”, capaces d'autoregular les seves pròpies dificultats i conflictes o, en paraules de Kuh (1996), de generar ambients d'aprenentatge òptims. L'opció per una manera o una altra d'entendre l'assessorament psicopedagògic a la universitat ha originat diferents modalitats d'organització.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
CONTEXTUALITZACIÓ
Aquest blog pretén ser el meu diari de pràctiques. Actualment estic fent el Pràcticum del segon cicle de Psicopedagogia de la UOC. La institució on el realitzo és la mateixa UOC. La UOC és una Universitat a distància i ja que ens trobem en un àmbit d'educació formal crec que és important el paper que pot desenvolupar un psicopedagog/a.
Concretament em trobo en la oficina de Planificació i Qualitat. Aquesta és responsable de donar suport als òrgans de govern pel que fa al disseny de les titulacions i a l'avaluació i la millora d'aquest disseny, i de coordinar-ne el seguiment i la rendició de comptes, aportant metodologia, procediments de treball, suport personalitzat, informació i dades que facilitin l'assoliment dels objectius. També vetlla per la garantia de l'accessibilitat a la Universitat per a les persones amb discapacitat. Està formada per un equip de persones orientades al servei intern, resolutives, multidisciplinars i flexibles.
Jo centraré el meu Pràcticum en el Programa d'Accessibilitat encara que també col·laboraré en la resta de tasques de l'Oficina.
En la guia del Pràcticum trobem: " La formació pràctica del psicopedagog és essencial per a la seva capacitació professional, en la mesura que dóna la possibilitat als estudiants de situar-se en contextos reals i de posar-se en contacte amb les tasques que hauran d'afrontar en el futur exercici professional".
Espero que les meves pràctiques a la UOC em capacitin professionalment i que es vegi reflectit en aquest blog.
Concretament em trobo en la oficina de Planificació i Qualitat. Aquesta és responsable de donar suport als òrgans de govern pel que fa al disseny de les titulacions i a l'avaluació i la millora d'aquest disseny, i de coordinar-ne el seguiment i la rendició de comptes, aportant metodologia, procediments de treball, suport personalitzat, informació i dades que facilitin l'assoliment dels objectius. També vetlla per la garantia de l'accessibilitat a la Universitat per a les persones amb discapacitat. Està formada per un equip de persones orientades al servei intern, resolutives, multidisciplinars i flexibles.
Jo centraré el meu Pràcticum en el Programa d'Accessibilitat encara que també col·laboraré en la resta de tasques de l'Oficina.
En la guia del Pràcticum trobem: " La formació pràctica del psicopedagog és essencial per a la seva capacitació professional, en la mesura que dóna la possibilitat als estudiants de situar-se en contextos reals i de posar-se en contacte amb les tasques que hauran d'afrontar en el futur exercici professional".
Espero que les meves pràctiques a la UOC em capacitin professionalment i que es vegi reflectit en aquest blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)