CONCLUSIONS

En la guia del Pràcticum trobem: "El Pràcticum, doncs, és una concreció, un exercici de síntesi de tots els aspectes que s'han anat construint al llarg de la formació i que, en darrera instància, determina l'autoimatge que el col·lectiu professional té de si mateix".
Aquesta frase defineix molt bé el que he sentit al realitzar aquesta segona PAC. Per una banda he tingut la sensació de síntesi. Quan un ha d'escriure en un blog en blanc pensa que no sabrà com omplir-lo. Jo la veritat és que no he tingut dificultat per trobar temes i si no he fet més publicacions ha estat per manca de temps.
Per una banda les pràctiques a la UOC que m'han proporcionat moltíssima informació i formació. El món dels discapacitats a la Universitat era desconegut per a mi i en poc temps he descobert moltes coses. Quines eines fan falta? Quins circuits són els millors per solucionar problemes? Com abordar la confidencialitat? I com aquestes moltes més que he hagut de sintetitzat. El meu entorn també m'han donat idees pel blog: el ministre Wert, el Singulars parlant del projecte PISA, etc. He procurat sintetitzar subratllant el que m'ha cridat més l'atenció.
I això de l'autoimatge? La veritat és que després de navegar, de fixar-me en el meu entorn i sobretot durant les pràctiques penso que la figura del psicopedagog no està del tot reconeguda. Trobem psicòlegs, pedagogs però pocs psicopedagogs. Crec que la professió ha de reflexionar i molt. Els diferents professionals podem ocupar llocs similars encara que el nostre enfoc serà segurament diferent? Hem de lluitar per a llocs exclusius?  Vull pensar que trobarem el bon camí.

Intervenció psicopedagògica de caràcter mediat , social i col·laborativo constructiu. Una de les coses que he pogut comprovar realitzant aquesta PAC i mitjançant la meva pràctica és que la mediació psicopedagògica és un procés de col·laboració entre professionals de l'educació per a l'elaboració i selecció dels ajuts educatius necessaris i adequats per a aconseguir els objectius educatius. El psicopedagog no actua sol en aquesta tasca sinó conjuntament amb altres professionals, els docents i els que pertanyen a altres serveis, creant zones de col·laboració conjunta de desenvolupament i prestació d'ajuts ajustats a les necessitats educatives. He vist que els professionals no treballen sols, el treball en equip és el que permet obtenir resultats.

La intervenció psicopedagògica es formalitza en una institució concreta i en el meu cas us he presentat la UOC. He intentat contextualitzar les meves pràctiques parlant de la universitat, la discapacitat i evidenment de la UOC. Us he mostrat que amb l'objectiu de respondre a les discapacitats dels estudiants i d'ajustar la intervenció psicopedagògica dirigida a les seves necessitats particulars, les universitats han començat a desenvolupar una sèries de modificacions o ajustos en l'oferta educativa comú que podem anomenar adaptacions. Els professionals de la UOC degut a les característiques d'aquesta universitat en general, tenen una actitut positiva davant la discapacitat. Poden sentir-se insegurs a l'inici però si se'ls proporciona informació sobre l'estudiant i se l'orienta en possibles adaptacions, la seva actitut és més integradora i la seva resposta és la d'afavorir la inclusió i normalització de l'estudiant.
Els recursos i adaptacions que ofereixen les universitats als estudiants amb discapacitat va en augment i no justifica en cap moment que els alumnes no puguin disposar dels materials, els recursos i les oportunitats de les que gaudeixen els seus companys. L'aprenentatge depèn, en gran part, de la interacció que es dóna entre les condicions d'escolarització i de les característiques individuals de l'alumnat i això les universitats ho han de tenir en compte.
El psicopedagog és una figura clau en l'atenció a la diversitat i després d'elaborar un bon pla d'atenció podria ser la figura que donés continuïtat a les diferents adaptacions impulsades per donar respostes adequades a les necessitats de tots els alumnes.