dimecres, 24 d’octubre del 2012

Context Universitari

La universitat es troba amb una societat canviant que li exigeix nous reptes. Una de les demandes és que sigui accessible a tots els grups socials i actuï com a principal motor de culturalització d'un pais. Hi ha una agenda de problemes que la universitat té plantejats en aquests moments. Necessitat d'un tractament més personalitzat dels alumnes per a afavorir la qualitat del seu aprenentatge i la inserció òptima en el món laboral. Això implica una revisió a fons de la funció tutorial a la universitat.
  • Interès per afavorir el desenvolupament d'un conjunt de competències essencials o troncals entre els estudiants que intentin de garantir-ne l'adaptabilitat personal i professional.
  • Aquest conjunt de reptes que impliquen l'anàlisi i l'optimització de processos d'ensenyament i aprenentatge requereixen la contribució de professionals de l'orientació i l'assessorament psicopedagògic, ja és comú als nivells educatius no universitaris, però encara resulta incipient en entorns universitaris.
  • L'assessor desenvoluparia dos tipus de funcions en l'àmbit universitari. Una primera dimensió és focalitzar l'atenció i l'intent de canvi sobre el subjecte individual (un gestor, estudiant o professor) o sobre la institució en conjunt ( divisió, escola universitària, departament, unitat departamental) en un intent per a optimitzar-ne el funcionament organitzatiu, corporatiu i/o instruccional. La segona dimensió de referència es podria centrar prioritàriament a mirar de resoldre els problemes personals (relacions, afectes, emocions, etc.) que plantegen les persones involucrades en una situació o, en canvi, donar preferència als problemes de tipus curricular i professional (plans i programes, mètodes d'ensenyament i avaluació, etc.).
  • A partir de totes dues dimensions, podem situar les diferents maneres d'entendre i exercitar el rol assessor. En aquest sentit, apareixeria un perfil de conseller universitari (counselor) l'enfocament professional del qual estaria molt a prop de l'orientació clinicoassistencial. Un segon perfil ocuparia el quadrant personal-institucional Quan el suport ofert per l'assessor s'adreça a definir l'itinerari acadèmic de l'estudiant i a mirar d'ajudar-lo a superar les dificultats derivades de l'assimilació de continguts curriculars. ens referim amb propietat a l'orientador acadèmic.
    Finalment, més recentment, en alguns campus s'imposa la figura d'un agent de canvi institucional preocupat per mobilitzar els diferents col·lectius que tenen a les seves mans la gestió curricular, i afavorir la introducció de plans, projectes i programes d'innovació educativa de diferent naturalesa amb el propòsit últim de crear “institucions que aprenguin”, capaces d'autoregular les seves pròpies dificultats i conflictes o, en paraules de Kuh (1996), de generar ambients d'aprenentatge òptims. L'opció per una manera o una altra d'entendre l'assessorament psicopedagògic a la universitat ha originat diferents modalitats d'organització.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada