En la nostra pràctica psicopedagògica se’ns plantegen multitud de situacions en que podem vulnerar el dret dels nostres usuaris a la confidencialitat de la informació sobre la seva persona i les seves dades. On són els límits del seu dret? Quina ha de ser la nostra actitud davant de preguntes dels familiars o docents per exemple? Durant el meu pràcticum he tractat aquest tema al parlar de les dades respecte a les discapacitats dels alumnes. Es va fer una reunió per decidir quin havia de ser el tractament. En aquesta hi era present una persona del gabinet jurídic i una responsable de seguretat. No és un tema fàcil ja que cal anar amb molta cura.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada