En la nostra pràctica psicopedagògica se’ns plantegen multitud de situacions en que podem vulnerar el dret dels nostres usuaris a la confidencialitat de la informació sobre la seva persona i les seves dades. On són els límits del seu dret? Quina ha de ser la nostra actitud davant de preguntes dels familiars o docents per exemple? Durant el meu pràcticum he tractat aquest tema al parlar de les dades respecte a les discapacitats dels alumnes. Es va fer una reunió per decidir quin havia de ser el tractament. En aquesta hi era present una persona del gabinet jurídic i una responsable de seguretat. No és un tema fàcil ja que cal anar amb molta cura.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
divendres, 30 de novembre del 2012
dilluns, 19 de novembre del 2012
Psicopedagogia i TIC: Videojocs
Fa uns dies vaig fer una publicació al bloc sobre les TIC. El meu estat d'ànim era molt bo perquè acabava d'aprendre moltes coses sobre el bloc. Com posar enllaços, com canviar el disseny, com posar els blocs dels meus companys.
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
MÉS DISLÈXIA
La dislèxia malgrat no ser gaire visible, també està present a la universitat i per aquest motiu he seguit investigant. No tot és negatiu: pèrdua del punt del text que es llegeix, correspondència lletra-so insegura i inestable, etc.
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
- Flexibilitat i habilitat en la resolució de problemes.
- Creativitat i imaginació.
- Capacitat per copser solucions de manera ràpida i intuïtiva.
- Facilitat per visualitzar i manipular conceptes científics i sofisticats.
- Bona consciència espacial.
- Considerable bon sentit visual en tasques no basades en el llenguatge escrit o llegit.
- Bona comprensió de missatges orals.
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
dijous, 15 de novembre del 2012
TDAH i Dislèxia
En el taller d'Unidiscat es va parlar dels alumnes amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i Dislèxia. Aquests alumnes també els podem considerar discapacitats i en ocasions precisaran adaptacions.
El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic, d'aparició en la infància, que persisteix en l'adolescència i l'edat adulta. Trobem un 80% en l'adolescència i entre el 50 i 60% a l'edat adulta. Els símptomes centrals són desatenció, hiperactivitat i impulsivitat. La hiperactivitat (i la impulsivitat) disminueixen amb l'edat mentre que els problemes d'atenció es mantenen.
La Dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que és biològic, que interfereix amb l'adquisició de l'alfabetització escrita (lectura, escriptura). Es caracteritza per una pobra capacitat per decodificar i deletrejar i per un dèficit en la consciència o manipulació fonològica.
Repercussions del TDAH i TA en la vida acadèmica:
http://www.fundacionadana.org/
http://www.tdah-catalunya.org/
El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic, d'aparició en la infància, que persisteix en l'adolescència i l'edat adulta. Trobem un 80% en l'adolescència i entre el 50 i 60% a l'edat adulta. Els símptomes centrals són desatenció, hiperactivitat i impulsivitat. La hiperactivitat (i la impulsivitat) disminueixen amb l'edat mentre que els problemes d'atenció es mantenen.
La Dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que és biològic, que interfereix amb l'adquisició de l'alfabetització escrita (lectura, escriptura). Es caracteritza per una pobra capacitat per decodificar i deletrejar i per un dèficit en la consciència o manipulació fonològica.
Repercussions del TDAH i TA en la vida acadèmica:
- Tècniques d'estudi poc adequades: presa d'apunts, resums i esquemes, preparació d'exàmens.
- Problemes per organitzar el temps, les activitats i els períodes d'estudi.
- Problemes en la interacció social.
- Dèficits en àrees específiques: lectura mecànica i comprensió, expressió escrita, càlcul mental, operacions aritmètiques, etc.
- A més, poden presentar dèficits propis del TDAH (desatenció, dificultats per inhibir i controlar els impulsos, escasses habilitats de planificació i dèficits en la memòria de treball)
- Modificar la quantitat de treball.
- Modificar les condicions: Més temps per a realitzar exàmens, ús de dispositius o materials (ordinador, materials, esquemes, etc.)
- Modificació del lloc de treball.
- Peer tutoring o tutoria entre iguals: Els companys poden proporcionar una ajuda important en l'aprenentatge com a mediadors.
- Aprenentatge cooperatiu.
- Tutor personal (instrucció en tècniques de treball i d'estudi, gestió del temps, solució de problemes)
http://www.fundacionadana.org/
http://www.tdah-catalunya.org/
divendres, 9 de novembre del 2012
Normativa universitària en l'atenció als estudiants amb discapacitat
Aquesta primera ponència la va realitzar Toni Vilà que és doctor en Pedagogia Social (Ho podria haver fet un psicopedagog?). Va fer un repàs de la normativa vigent relacionada amb l'atenció dels discapacitats en l'àmbit universitari.
Ens va parlar del Marc Conceptual i Legal començant per la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 fins l'Estatut de l'estudiant universitari (2010) o el Reial Decret-Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu (2012).
El Real Decret 1742/2003 diu que: "l'accés dels estudiants amb discapacitat als estudis universitaris de caràcter oficial es basarà en els principis d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i compensació de desavantatges."..... "les universitats reservaran un 3% de les places disponibles per estudiants que tinguin reconegut un grau de minusvalia igual o superior al 33%"
En la llei Orgànica 10/2012 de Qualitat de l'Educació trobem: "El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per a que els alumnes amb necessitats educatives especials,..., puguin assolir els objectius establerts amb caràcter general per tots els alumnes."
Per acabar anomenaré algun dels drets que figuren a l'Estatut dels estudiants:
Bibliografia: PONÈNCIA D'EN TONI VILÀ
Ens va parlar del Marc Conceptual i Legal començant per la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 fins l'Estatut de l'estudiant universitari (2010) o el Reial Decret-Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu (2012).
El Real Decret 1742/2003 diu que: "l'accés dels estudiants amb discapacitat als estudis universitaris de caràcter oficial es basarà en els principis d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i compensació de desavantatges."..... "les universitats reservaran un 3% de les places disponibles per estudiants que tinguin reconegut un grau de minusvalia igual o superior al 33%"
En la llei Orgànica 10/2012 de Qualitat de l'Educació trobem: "El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per a que els alumnes amb necessitats educatives especials,..., puguin assolir els objectius establerts amb caràcter general per tots els alumnes."
Per acabar anomenaré algun dels drets que figuren a l'Estatut dels estudiants:
- La universitat ha de promoure programes d'informació i orientació als futurs estudiants.
- EFECTIVITAT: Establir els recursos i adaptacions necessaris per tal que els estudiants amb discapacitat puguin exercir-los en igualtat de condicions que la resta d'estudiants, sense que suposi una disminució del nivell acadèmic exigit.
- Es promourà l'establiment de programes de tutoria permanent per què els estudiants amb discapacitat puguin disposar d'un professor tutor durant tots els estudis.
- Les proves d'avaluació han d'adaptar-se a les necessitats dels estudiants amb discapacitat.
Bibliografia: PONÈNCIA D'EN TONI VILÀ
UNIDISCAT
Gràcies al Pràcticum he conegut aquest organisme. L'Unidiscat és Universitat i Discapacitat a Catalunya i va ser creat l'any 2006. Pertany al Departament d'Economia i Coneixement i hi estan representades totes les Universitats Catalanes (és un projecte del Consell Interuniversitari de Catalunya). El seu objectiu és impulsar polítiques actives per garantir la igualtat d'oportunitats de l'estudiant amb discapacitat, tant pel que fa a l'accés i la inclusió a les universitats com a la realització dels estudis universitaris. Un segon objectiu és establir unes normes i unes pautes generals mínimes, comunes a totes les universitats de Catalunya, sobre els criteris per dur a terme les adaptacions curriculars, les propostes docents i les d'avaluació per a tots els casos en que sigui necessari.
Les seves activitats són: analitzar la situació actual i les necessitats de l'estudiant amb discapacitat, fer un estudi del marc legal i jurídic i analitzar i acordar els requisits per a les adaptacions curriculars entre d'altres.
Les universitats han portat a terme una gran quantitat d'esforços en forma de programes d'accessibilitat i han apostat decididament per orientar els seus serveis a resoldre amb la major eficàcia possible les necessitats especials dels estudiants que cada any hi acudeixen amb la legítima aspiració de formar-se acadèmicament i professionalment.
L'any 2007, es va editar, la "Guia d'atenció dels estudiants amb discapacitat a la universitat" que ha estat un document cabdal per a la coordinació universitària en aquest àmbit d'actuació.
El meu contacte amb Unidiscat ha estat per la participació en un taller: "TRASTORNS CONDUCTUALS I D'APRENENTATGE EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS". Durant aquest hi van haver 3 ponències: "Normativa aplicable a les universitats i el professorat en matèria d'atenció als estudiants amb discapacitat", "Criteris diagnòstics dels trastorns de l'Espectre Autista" i finalment "Criteris diagnòstics del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i Dislèxia.
Bibliografia: UNIDISCAT
Les seves activitats són: analitzar la situació actual i les necessitats de l'estudiant amb discapacitat, fer un estudi del marc legal i jurídic i analitzar i acordar els requisits per a les adaptacions curriculars entre d'altres.
Les universitats han portat a terme una gran quantitat d'esforços en forma de programes d'accessibilitat i han apostat decididament per orientar els seus serveis a resoldre amb la major eficàcia possible les necessitats especials dels estudiants que cada any hi acudeixen amb la legítima aspiració de formar-se acadèmicament i professionalment.
L'any 2007, es va editar, la "Guia d'atenció dels estudiants amb discapacitat a la universitat" que ha estat un document cabdal per a la coordinació universitària en aquest àmbit d'actuació.
El meu contacte amb Unidiscat ha estat per la participació en un taller: "TRASTORNS CONDUCTUALS I D'APRENENTATGE EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS". Durant aquest hi van haver 3 ponències: "Normativa aplicable a les universitats i el professorat en matèria d'atenció als estudiants amb discapacitat", "Criteris diagnòstics dels trastorns de l'Espectre Autista" i finalment "Criteris diagnòstics del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i Dislèxia.
Bibliografia: UNIDISCAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)