MÉS DISLÈXIA

La dislèxia malgrat no ser gaire visible, també està present a la universitat i per aquest motiu he seguit investigant. No tot és negatiu: pèrdua del punt del text que es llegeix, correspondència lletra-so insegura i inestable, etc.

He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:

• Flexibilitat i habilitat en la resolució de problemes.
• Creativitat i imaginació.
• Capacitat per copser solucions de manera ràpida i intuïtiva.
• Facilitat per visualitzar i manipular conceptes científics i sofisticats.
• Bona consciència espacial.
• Considerable bon sentit visual en tasques no basades en el llenguatge escrit o llegit.
• Bona comprensió de missatges orals.

Ja que entenem que la figura del psicopedagog/a ha de ser capaç de planificar i portar a la pràctica ajudes que puguin contribuir en la millora de processos d'aprenentatge i desenvolupament crec que és important que com a professionals coneguem les característiques tan negatives com positives que les diferents discapacitats o trastorns donen a l'alumne. Entenem evidenment que cada cas és únic però cal conèixer les generalitats.

És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.

UNIDISCAT