En la guia del Pràcticum trobem: "El Pràcticum, doncs, és una concreció, un exercici de síntesi de tots els aspectes que s'han anat construint al llarg de la formació i que, en darrera instància, determina l'autoimatge que el col·lectiu professional té de si mateix".
Aquesta frase defineix molt bé el que he sentit al realitzar aquesta segona PAC. Per una banda he tingut la sensació de síntesi. Quan un ha d'escriure en un blog en blanc pensa que no sabrà com omplir-lo. Jo la veritat és que no he tingut dificultat per trobar temes i si no he fet més publicacions ha estat per manca de temps.
Per una banda les pràctiques a la UOC que m'han proporcionat moltíssima informació i formació. El món dels discapacitats a la Universitat era desconegut per a mi i en poc temps he descobert moltes coses. Quines eines fan falta? Quins circuits són els millors per solucionar problemes? Com abordar la confidencialitat? I com aquestes moltes més que he hagut de sintetitzat. El meu entorn també m'han donat idees pel blog: el ministre Wert, el Singulars parlant del projecte PISA, etc. He procurat sintetitzar subratllant el que m'ha cridat més l'atenció.
I això de l'autoimatge? La veritat és que després de navegar, de fixar-me en el meu entorn i sobretot durant les pràctiques penso que la figura del psicopedagog no està del tot reconeguda. Trobem psicòlegs, pedagogs però pocs psicopedagogs. Crec que la professió ha de reflexionar i molt. Els diferents professionals podem ocupar llocs similars encara que el nostre enfoc serà segurament diferent? Hem de lluitar per a llocs exclusius? Vull pensar que trobarem el bon camí.
Intervenció psicopedagògica de caràcter mediat , social i col·laborativo constructiu. Una de les coses que he pogut comprovar realitzant aquesta PAC i mitjançant la meva pràctica és que la mediació psicopedagògica és un procés de col·laboració entre professionals de l'educació per a l'elaboració i selecció dels ajuts educatius necessaris i adequats per a aconseguir els objectius educatius. El psicopedagog no actua sol en aquesta tasca sinó conjuntament amb altres professionals, els docents i els que pertanyen a altres serveis, creant zones de col·laboració conjunta de desenvolupament i prestació d'ajuts ajustats a les necessitats educatives. He vist que els professionals no treballen sols, el treball en equip és el que permet obtenir resultats.
La intervenció psicopedagògica es formalitza en una institució concreta i en el meu cas us he presentat la UOC. He intentat contextualitzar les meves pràctiques parlant de la universitat, la discapacitat i evidenment de la UOC. Us he mostrat que amb l'objectiu de respondre a les discapacitats dels estudiants i d'ajustar la intervenció psicopedagògica dirigida a les seves necessitats particulars, les universitats han començat a desenvolupar una sèries de modificacions o ajustos en l'oferta educativa comú que podem anomenar adaptacions. Els professionals de la UOC degut a les característiques d'aquesta universitat en general, tenen una actitut positiva davant la discapacitat. Poden sentir-se insegurs a l'inici però si se'ls proporciona informació sobre l'estudiant i se l'orienta en possibles adaptacions, la seva actitut és més integradora i la seva resposta és la d'afavorir la inclusió i normalització de l'estudiant.
Els recursos i adaptacions que ofereixen les universitats als estudiants amb discapacitat va en augment i no justifica en cap moment que els alumnes no puguin disposar dels materials, els recursos i les oportunitats de les que gaudeixen els seus companys. L'aprenentatge depèn, en gran part, de la interacció que es dóna entre les condicions d'escolarització i de les característiques individuals de l'alumnat i això les universitats ho han de tenir en compte.
El psicopedagog és una figura clau en l'atenció a la diversitat i després d'elaborar un bon pla d'atenció podria ser la figura que donés continuïtat a les diferents adaptacions impulsades per donar respostes adequades a les necessitats de tots els alumnes.
diumenge, 16 de desembre del 2012
Tecnologia educativa
Durant les meves pràctiques he realitzat una visita a la seu que té la UOC al Tibidabo. He conegut els equips que s'encarreguen de la tecnologia educativa. Són 3 grups multidisciplinars:
Tecnologia base: Controlen la qualitat de les eines que s'utilitzen a la UOC, és un treball força invisible. Hi trobem psicòlegs que fan projectes que tenen a veure amb l'experiència i les necessitats de l'usuari.
Serveis per l'aprenentatge: Treballen amb els docents per millorar les eines utilitzades a les aules.
Manteniment i millora del campus virtual: Noves aplicacions per mòbils. Promoció d'eines per generar comunitat com pot ser twitter o fòrums.Es pretén innovar i millorar el portal.
Concretament vaig parlar amb dos membres d'aquest tercer grup un psicòleg i un informàtic amb discapacitat visual (aquest fet em va permetre conèixer quines eines pot utilitzar un discapacitat visual durant el seu aprenentatge o en el seu lloc de treball) i expert amb accessibilitat.
Eines per discapacitat visual: Existeixen diferents en el mercat. Jo vaig conèixer el tauler Braille (en aquest cas s'utilitza per llegir la pantalla de l'ordinador quan és necessari), scanner (a l'escanejar un text hi ha la possibilitat de llegir-lo a través del jaws) , programa jaws (és un lector de pantalla que reprodueix en veu sintetitzada), "forn fuser" ( És un aparell específic per a la producció de relleus en paper especial microcàpsula. El jaws no llegeix fòrmules matemàtiques i aquesta seria una sol·lució, fer-ho amb relleu).
Accessibilitat: A la UOC es segueixen les pautes de W3C. És una organització mundial (World Wilde Web Consortium) que va nèixer el 1994 i que estableix els estàndars de la programació web. Neix per desenvolupar protocols comuns i així promoure l'evolució i garantitzen la seva polaritat. Engloba prop de 400 organitzacions de tot el món. Reuneix a venedors de productes, prooveedors de continguts. laboratoris d'investigació, organismes d'estandarització i governs.
Dins d'aquesta organització trobem la WAI (Web Accessibility Initiative) que ens dona pautes i tècniques d'accessibilitat al contingut de la web. Seguint aquestes a part d'afavorir als usuaris amb discapacitat, fan la web més usable per a tots els usuaris. Exemples de pautes per millorar l'accessibilitat són: Una bona organització de les pàgines utilitzant capçaleres, llistes i amb una estructura consistent, descriure a la pàgina les figures, afegir descripcions dels videos, etc.
Per la UOC és molt important utilitzar aquestes pautes perquè realitzen un disseny centrat en l'usuari. Cal tenir en compte qui utilitzarà el campus. per aquest motiu durant les diferents etapes del disseny es parla amb l'usuari i es té en compte el seu feedback. Més tard es realitzarà el test d'usabilitat amb el prototip. Amb això es volen assegurar que l'eina és útil i fàcil d'utilitzar pels usuaris finals.
Un exemple d'accessibilitat de la UOC és que els materials (sobretot els nous) es presenten en diferents formats: pdf, audio, video, Daisy. S'està també formant als docents perquè facin documents accessibles.
W3C
Tecnologia base: Controlen la qualitat de les eines que s'utilitzen a la UOC, és un treball força invisible. Hi trobem psicòlegs que fan projectes que tenen a veure amb l'experiència i les necessitats de l'usuari.
Serveis per l'aprenentatge: Treballen amb els docents per millorar les eines utilitzades a les aules.
Manteniment i millora del campus virtual: Noves aplicacions per mòbils. Promoció d'eines per generar comunitat com pot ser twitter o fòrums.Es pretén innovar i millorar el portal.
Concretament vaig parlar amb dos membres d'aquest tercer grup un psicòleg i un informàtic amb discapacitat visual (aquest fet em va permetre conèixer quines eines pot utilitzar un discapacitat visual durant el seu aprenentatge o en el seu lloc de treball) i expert amb accessibilitat.
Eines per discapacitat visual: Existeixen diferents en el mercat. Jo vaig conèixer el tauler Braille (en aquest cas s'utilitza per llegir la pantalla de l'ordinador quan és necessari), scanner (a l'escanejar un text hi ha la possibilitat de llegir-lo a través del jaws) , programa jaws (és un lector de pantalla que reprodueix en veu sintetitzada), "forn fuser" ( És un aparell específic per a la producció de relleus en paper especial microcàpsula. El jaws no llegeix fòrmules matemàtiques i aquesta seria una sol·lució, fer-ho amb relleu).
Accessibilitat: A la UOC es segueixen les pautes de W3C. És una organització mundial (World Wilde Web Consortium) que va nèixer el 1994 i que estableix els estàndars de la programació web. Neix per desenvolupar protocols comuns i així promoure l'evolució i garantitzen la seva polaritat. Engloba prop de 400 organitzacions de tot el món. Reuneix a venedors de productes, prooveedors de continguts. laboratoris d'investigació, organismes d'estandarització i governs.
Dins d'aquesta organització trobem la WAI (Web Accessibility Initiative) que ens dona pautes i tècniques d'accessibilitat al contingut de la web. Seguint aquestes a part d'afavorir als usuaris amb discapacitat, fan la web més usable per a tots els usuaris. Exemples de pautes per millorar l'accessibilitat són: Una bona organització de les pàgines utilitzant capçaleres, llistes i amb una estructura consistent, descriure a la pàgina les figures, afegir descripcions dels videos, etc.
Per la UOC és molt important utilitzar aquestes pautes perquè realitzen un disseny centrat en l'usuari. Cal tenir en compte qui utilitzarà el campus. per aquest motiu durant les diferents etapes del disseny es parla amb l'usuari i es té en compte el seu feedback. Més tard es realitzarà el test d'usabilitat amb el prototip. Amb això es volen assegurar que l'eina és útil i fàcil d'utilitzar pels usuaris finals.
Un exemple d'accessibilitat de la UOC és que els materials (sobretot els nous) es presenten en diferents formats: pdf, audio, video, Daisy. S'està també formant als docents perquè facin documents accessibles.
W3C
dilluns, 10 de desembre del 2012
L'educació a Singulars
Vàreu veure el programa de Singulars on sortia el Xavier Melgarejo? Va ser molt enriquidor, us el recomano.Ell és un psicòleg i doctor en pedagogia que s'ha interessat per l'educació a Finlàndia ja que els estudiants obtenen bons resultats per exemple a PISA.
Per cert, si em deixeu fer un incís, durant el programa també van parlar de les declaracions del ministre Wert ja que eren molt recents. El sr. Melgarejo es pregunta, com pot parlar d'un ensenyament de qualitat quan no accepta el bilingüisme? En la diversitat trobem la riquesa. Per sort la manifestació d'avui a la plaça Sant Jaume a favor de l'escola en Català ha estat un èxit.
Seguim amb Finlàndia. Una de les claus és invertir en educació fet que sembla no ha estat prioritari per Espanya. Invertir en educació és invertir en futur. L'educació a Finlàndia és una prioritat nacional. El model educatiu està acceptat per tots els partits desde l'esquerra a la dreta. El 80% del país està d'acord amb aquest model. El nostre ha variat tantes vegades que corre el perill de trencar-se.
Un altre dels punts claus és que per nosaltres el sistema educatiu és igual a l'escolar que és el responsable d'educar als nens en tots els aspectes. A Finlàndia en canvi, tenen tanta importància el sistema escolar com el social i familiar. Tenen molt clar que la família és la primera responsable de l'educació dels fills. Per poder aconseguir això hi ha una gran protecció de l'estat envers les mares. Per ells és fonamental fer compatible la vida familiar amb la laboral. Ja des del naixement diferents professionals van al domicili per veure que el nadó està ben cuidat. Respecte al subsistema sociocultural hi ha una gran xarxa de biblioteques per tot el país i les pel·lícules estàn totes subtitulades. Hi ha un important suport estatal a la cultura i l'esport.
I finalment el subsistema escolar. L'escolaritat obligatòria va dels 7 als 16 anys i normalment els nens no aprenen a llegir abans ja que no és necessari. L'escola és totalment gratuita, majoritàriament pública i d'alta qualitat. El professorat és molt competent en tots els nivells (es una professió molt ben considerada pel que els millors estudiants volen accedir a aquesta). Els valors que segueixen són la disciplina, feina i esforç. Important l'igualtat d'oportunitats. La ràtio és d'un docent per 15 alumnes.
Hi ha serveis d'orientació psicopedagògica als centres. Respecte als alumnes amb alguna dificultat els detecten el més aviat possible i es realitza un seguiment més intensiu.
Una altra diferència és que aquí l'educació està molt guiada per l'estat mentre que a Finlàndia existeix una descentralització important. Les decisions es prenen a nivell de centre i municipi. Els municipis poden triar els directors i aquests als docents.
Malgrat retallades i declaracions de ministres sembla que si ens organitzem i sabem que hem de fer podrem millorar la qualitat de l'ensenyament.
SINGULARS
Per cert, si em deixeu fer un incís, durant el programa també van parlar de les declaracions del ministre Wert ja que eren molt recents. El sr. Melgarejo es pregunta, com pot parlar d'un ensenyament de qualitat quan no accepta el bilingüisme? En la diversitat trobem la riquesa. Per sort la manifestació d'avui a la plaça Sant Jaume a favor de l'escola en Català ha estat un èxit.
Seguim amb Finlàndia. Una de les claus és invertir en educació fet que sembla no ha estat prioritari per Espanya. Invertir en educació és invertir en futur. L'educació a Finlàndia és una prioritat nacional. El model educatiu està acceptat per tots els partits desde l'esquerra a la dreta. El 80% del país està d'acord amb aquest model. El nostre ha variat tantes vegades que corre el perill de trencar-se.
Un altre dels punts claus és que per nosaltres el sistema educatiu és igual a l'escolar que és el responsable d'educar als nens en tots els aspectes. A Finlàndia en canvi, tenen tanta importància el sistema escolar com el social i familiar. Tenen molt clar que la família és la primera responsable de l'educació dels fills. Per poder aconseguir això hi ha una gran protecció de l'estat envers les mares. Per ells és fonamental fer compatible la vida familiar amb la laboral. Ja des del naixement diferents professionals van al domicili per veure que el nadó està ben cuidat. Respecte al subsistema sociocultural hi ha una gran xarxa de biblioteques per tot el país i les pel·lícules estàn totes subtitulades. Hi ha un important suport estatal a la cultura i l'esport.
I finalment el subsistema escolar. L'escolaritat obligatòria va dels 7 als 16 anys i normalment els nens no aprenen a llegir abans ja que no és necessari. L'escola és totalment gratuita, majoritàriament pública i d'alta qualitat. El professorat és molt competent en tots els nivells (es una professió molt ben considerada pel que els millors estudiants volen accedir a aquesta). Els valors que segueixen són la disciplina, feina i esforç. Important l'igualtat d'oportunitats. La ràtio és d'un docent per 15 alumnes.
Hi ha serveis d'orientació psicopedagògica als centres. Respecte als alumnes amb alguna dificultat els detecten el més aviat possible i es realitza un seguiment més intensiu.
Una altra diferència és que aquí l'educació està molt guiada per l'estat mentre que a Finlàndia existeix una descentralització important. Les decisions es prenen a nivell de centre i municipi. Els municipis poden triar els directors i aquests als docents.
Malgrat retallades i declaracions de ministres sembla que si ens organitzem i sabem que hem de fer podrem millorar la qualitat de l'ensenyament.
SINGULARS
dimarts, 4 de desembre del 2012
Serveis de la UOC per als discapacitats
Seguint amb la seva voluntat de donar resposta a les necessitats dels estudiants amb discapacitat, en el portal de la UOC s'ha publicat el recull dels serveis que es donen a aquest col·lectiu. Ho podreu trobar a Serveis dins l'apartat de diversitat funcional.
- Importància d'enviar l'acreditació de discapacitat per poder accedir als descomptes en la matrícula. Durant el meu pràcticum he pogut comprovar que degut a l'estigmatització hi ha alumnes que no donen a conèixer la seva discapacitat.
- Adaptació dels actes presencials el més important dels quals són les proves finals. Hi ha un formulari específic per demanar les possibles adaptacions. Les que es porten a terme més habitualment a la UOC són: més temps (ex: alumnes amb dificultats motrius), sala especial (ex: alumnes amb agorafòbia), enunciats amb Braille,etc. Quan la discapacitat motriu és molt important sempre que els estudiants hagin seguit l'avaluació continuada es pot valorar que s'examinin en el seu domicili encara que són casos molt excepcionals.
- Adaptacions dels materials i formats: Els materials de les assignatures es creen en diferents formats (paper, PDF, HTML, karaoke, llibre parlat, Daisy, etc). Depèn del tipus de discapacitat serà més útil un format o un altre. La UOC ha rebut diversos premis en l'adaptació dels materials. També remarcar que l'adaptació dels materials pels alumnes amb discapacitats fa que també millori l'accessibilitat per la resta d'alumnes els quals han trobat utilitat en alguns dels formats com el llibre parlat. Tot el material nou surt en diversos formats. Els materials antics però no estan tots adaptats pel que els alumnes amb discapacitat han de comunicar al tutor els materials pendents d'adaptar. L'ONCE té un servei per als seus afiliats mitjançant el qual transcriu qualsevol material a Braille.
- Adaptacions curriculars significatives: trobem el Comitè d'Adaptació Curricular que és l'encarregat de realitzar-les.
- Sol·licitud de material de suport a l'estudi: Existeix un conveni amb la Fundació Universia que permet que els discapacitats accedeixin al seu Banc de Productes de Suport. Es proporciona un servei de préstec gratuït de productes tecnològics.
- Serveis d'orientació laboral mitjançant un conveni amb la Fundació Prevent.
divendres, 30 de novembre del 2012
Confidencialitat i secret professional
En la nostra pràctica psicopedagògica se’ns plantegen multitud de situacions en que podem vulnerar el dret dels nostres usuaris a la confidencialitat de la informació sobre la seva persona i les seves dades. On són els límits del seu dret? Quina ha de ser la nostra actitud davant de preguntes dels familiars o docents per exemple? Durant el meu pràcticum he tractat aquest tema al parlar de les dades respecte a les discapacitats dels alumnes. Es va fer una reunió per decidir quin havia de ser el tractament. En aquesta hi era present una persona del gabinet jurídic i una responsable de seguretat. No és un tema fàcil ja que cal anar amb molta cura.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
Dependrà del nostre àmbit de treball però en general, el manteniment de la confidencialitat és una eina imprescindible per aconseguir fer bé la nostra feina: si disposem de la confiança plena de les persones,
podrem accedir a dades que ens ajudaran a comprendre una situació determinada, d’una manera molt més fàcil. Contràriament, si violem la confidencialitat obtindrem com a efecte secundari la pèrdua de confiança en nosaltres. Aquesta pèrdua de confiança farà que les persones ens donin informació limitada o "poc sensible”.
En aquests moments el secret professional és encara més rellevant ja que la societat de la informació i de les noves tecnologies pot fer accessible molta més informació i d’una manera molt més ràpida. També la mateixa tecnologia pot i ha de garantir la confidencialitat d’una forma més segura que abans.
Recomanacions generals:
1. Davant la informació registrada, cal tenir molt present: quina informació demanem; on la registrem; qui pot tenir-hi accés, qui és el propietari de la mateixa; quin ús s'en pot fer; com la traspassem i quina informació estem obligats a donar.
2. En els informes emesos solament hi ha de constar aquelles dades personals estrictament necessàries.
3. En els serveis o centres s'ha de determinar responsables dels diferents aparells i noves tecnologies que transmetin informació. Hi ha d'haver responsables de les bases de dades.
4. Els serveis o centres han de disposar d'un espai físic suficient i adequat que permeti el correcte arxiu sistemàtic dels expedients i que disposi d'un sistema de seguretat que impedeixi l'accés a persones no autoritzades.
Penso que és complex fer-ho correctament. Moltes vegades hem de treballar en despatxos oberts que no estan insonoritzants o la manca de temps fa que no s'arxivi adequadament la informació.
dilluns, 19 de novembre del 2012
Psicopedagogia i TIC: Videojocs
Fa uns dies vaig fer una publicació al bloc sobre les TIC. El meu estat d'ànim era molt bo perquè acabava d'aprendre moltes coses sobre el bloc. Com posar enllaços, com canviar el disseny, com posar els blocs dels meus companys.
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
Avui però al posar etiquetes als missatges m'he carregat el que vaig fer l'altre dia. Suposo que amb les TIC es tracta d'això, anar provant i provant fins dominar l'eina. En ocasions sortirà bé i en d'altres no tant.
Suposo que aquest missatge el podria recuperar però no he sabut com. Si algú em vol ajudar, ja ho sap.
Durant la nostra formació com a psicopedagogs hem fet com a mínim una assignatura de noves tecnologies. Durant aquesta vàrem aprendre nous recursos a aplicar en la nostra futura tasca que segur que ens serviran. No vàrem parlar però dels videojocs i m'ha semblat interessant fer una petita aportació sobre aquests ja que he descobert coses que no sabia.
Hi ha un grup de videojocs que podríem anomenar videojocs educatius. Aquests fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que imperen en la nostra societat.
Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoració d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui en dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir en nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, això els permet treballar col·laborativament, d'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Fora de tota controvèrsia, i encara que pugui sobtar, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius raó de pes per reflexionar sobre el perquè del seu ús i els beneficis que poden aportar als processos d'ensenyament-aprenentatge. Com a psicopedagogs penso que ens hem de posar en aquest debat.
http://www.educat.cat/bloc/?p=748
MÉS DISLÈXIA
La dislèxia malgrat no ser gaire visible, també està present a la universitat i per aquest motiu he seguit investigant. No tot és negatiu: pèrdua del punt del text que es llegeix, correspondència lletra-so insegura i inestable, etc.
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
He trobat que sembla que les persones amb dislèxia que accedeixen a la universitat poden haver desenvolupat estratègies o capacitats compensatòries. A més, acostumen a tenir:
- Flexibilitat i habilitat en la resolució de problemes.
- Creativitat i imaginació.
- Capacitat per copser solucions de manera ràpida i intuïtiva.
- Facilitat per visualitzar i manipular conceptes científics i sofisticats.
- Bona consciència espacial.
- Considerable bon sentit visual en tasques no basades en el llenguatge escrit o llegit.
- Bona comprensió de missatges orals.
És important destacar que no hi ha una característica única de lectura i escriptura, o altres dificultats associades que tipifiqui a les persones amb dislèxia. Les dificultats poden ser diferents entre diferents persones i també en una mateixa persona segons el moment del dia.
Aquestes dificultats poden ser transparents i no haver estat diagnosticades prèviament a l’entrada a la universitat, o el mateix alumne, tot i conèixer-les, pot optar per no comunicar-les obertament. Sovint les experiències prèvies de l’estudiant amb dislèxia no han estat gaire positives i no vol ser etiquetat com a tal. No obstant això, actualment, molts alumnes amb dislèxia expressen de manera oberta i franca les
seves necessitats educatives pel que el paper del psicopedagog/a serà important.
UNIDISCAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)